CULLERETA DE SEITÓ AMB EMULSIÓ DE TOMÀQUET I FORMATGE

Una bona presentació a la cuina hi fa molt.  Plas! Plas! Plas!  Aquesta frase, que és una evidència, es fa més evident quan d'una tonteria ben grossa sembla que facis una cosa molt sofisticada.  I és una xuminada! Per això, sota un títol complicat en un restaurant d'aquells d'estrelles Michelín, et poden arribar a fotre una caca de vaca. Ei, i te la menjaries de gust i diries "-Ohhh que és bo!" i els de la cuina partint-se el cul.
No us ensenyaré com fer una caca de vaca, tampoc posarem un títol complicat al plat ( sinó la pura veritat del què està fet) , estrenarem unes culleretes que van regalar per Nadal en l'amic invisible només perquè fan de bon beure, i acabarà semblant això un tapa d'un restaurant bo! Ja ho veureu!  I és una gilipollada, però queda bé si no expliques què és i li canvies el nom.  Vosaltres mateixos!

Foto: @vahomeva


Ingredients:

* 1 Tomàquet

* Seitons en vinagre
* Sal

* Pebre negre

* Oli d'oliva

* Formatge (Jo en aquest cas he utilitzat parmesà ratllat, però es pot fer posant un triangle petit d'Idiazábal)

*Si no teniu aquests culleretes de la foto feu servir les típiques mini torradetes de fer canapès. 

Preparació:

1-) (Si heu vist la foto i després els ingredients encara esteu rient, oi? Ja us ho dic, és una gilipollada i quedes com un xef amb 70 estrelles Michelín) Començarem amb el tomàquet, que l'haurem de pelar. Per això farem el vell truc de posar-lo una estoneta amb aigua bullint i després deixar-lo refredar per poder pelar-lo en total facilitat.

2-) Amb les mans netes, perquè és importantíssim a l'hora de cuinar, agafarem el tomàquet amb una mà i ens acostarem a l'aigüera. (Ara ve la guarrada del plat) Hem de prémer ben fort la mà, d'aquesta manera ens sortiran disparades les llavors i ens quedarem amb el tomàquet aixafat a la mà ben peladet i sense llavors. 

3-) Posem aquest tomàquet en un pot. (Ens rentem les mans i de pas l'aigüera plena de llavors) Moment per fer una emulsió amb aquest tomàquet i oli. Abans però posarem una miqueta de sal i pebre al pot també. Fem servir el túrmix per anar triturant el tomàquet mentre al mateix temps anem tirant constantment un rajolinet d'oli.  Hem d'aconseguir que ens quedi una pasteta lligada i no una cosa líquida. 

4-) Si teniu culleres (d'aquestes fashion) poseu una mica d'aquesta emulsió com a base. Si no teniu culleres d'aquestes queda molt bo fer-ho amb les mini torradetes per fer canapès.  Un cop tenim la base posada, agafem un seitó i l'enrotllem.  Un cop enrotllat el clavem a la pastarada de tomàquet i oli. Un seitó per cullera o torradeta. 


5-) Ara només cal posar-hi a sobre el formatge. Originalment ho havia vist amb tall en forma de triangle de formatge Idiazábal i clavat al forat del mig del seitó enrotllat, però com que jo tenia parmesà ratllat encetat a la nevera, vaig empolsinar-hi aquest parmesà per sobre. El resultat és el mateix. És bo igual. Si voleu posar-hi qualsevol altre formatge sec, endavant.  (A que és una merdeta de tapa i sembla que sigui una delicatessen? Doncs animeu-vos, en menys de 5 minuts està fet.)

CRUIXENT D'EMMENTAL AMB OLIVES

I això que us proposo és una altra ximpleria per un aperitiu. Tirem cap als formatges, concretament l'Emmental "querido Watson".  Per molt que es faci al foc és millor deixar-lo refredar per menjar, així queda més cruixent.
Perquè clar, el plat es diu "Cruixent" no és diu "Crema com les llàgrimes de Satanàs".   Apa, agafem el davantal de "Amo al Dios Sol, lo quemo todo" i comencem.

Foto: @vahomeva


Ingredients:

* Una peça de formatge Emmental  (d'un mig centímetre de gruix)

* Olives verdes sense pinyol  (unes 5 o 6)

* Pa ratllat (el fons d'un plat soper, deuen ser uns 100 grams)

* Un ou

* Oli d'oliva

Preparació:

1-) Treiem la pell al formatge i el tallem en tires. (Posem per cas 5, que és un número ben bonic tot i que no és el meu preferit). 

2-) Posem una paella al foc amb oli d'oliva que es vagi escalfant. 

3-) Agafem dos plats. En un hi posem un ou batut  i  a l'altre el pa ratllat. 

4-) Anem de cara a les olives i ja ho tindrem tot preparat per començar.  Les agafem i les tallem a trossets ben petitons i les afegim al plat de pa ratllat ben barrejades allí. 

5-) Ja tenim l'oli calent? (No hi poseu la mà dins, no sigueu imbècils) Doncs si la resposta és sí. ( A l'oli, no a la vostra imbecilitat) anem fent el procés de: Passar una tira de formatge pel plat d'ou, després pel pa ratllat amb les olives i cap a la paella! Un cop siguin rosses, les traiem i les posem a sobre un paper de cuina perquè s'escorrin.   

6-) Les deixem refredar, que quedaran més cruixents i ja les podem servir.

CARGOLINES DE PA AMB TOMÀQUET I PERNIL

La primera vegada que vaig fer Cargolines de pa amb tomàquet i pernil vaig veure horroritzat que necessitava posar-ho 4 hores al forn.  Doncs jo només tenia una hora, allò que passa , sabeu?  Vaig augmentar la temperatura del forn al màxim i ho vaig fer amb una hora.  Eeeerrrrrroooooorrrrrr!!!!  Burro, sapastre, imbècil !!! Va perdre tot el sabor que hauria de fer, amb lo bé que pintava. No per estètica, que l'estètica era penosa, però feia bona pinta.  Un mal pas i ... anava a dir tot a la merda, però no, m'ho vaig menjar, no estava tot lo bo que hauria d'estar però era comestible.  Ei, no dic que estés dolent tampoc.  Però més val fer les coses bé.  Per fer un aperitiu  un dia de sopar al sofà amb el amics mirant un R. Madrid - Barça, això està bé que hi sigui. És fàcil, llàstima que s'hagi de trigar tant temps! Brrrr!!! Som-hi!

Ingredients:

* Pa de motlle sense crosta (2 llesques per exemple)

* Penil ibèric (100 grams)

* Tomàquet madur sense pell ni llavors (80 grams)

* Oli d'oliva

* Paper Film

* Paper Sulfuritzat (aquell d'anar al forn)  

* Un Túrmix (necessitem triturar)

Preparació:

1-) Comencem pels tomàquets madurs. Els necessitem sense pell ni llavors i tallat a quarts.  (Si sou dels que us emprenyeu pelant tomàquets és més fàcils treure'ls la pell si els escaldem en aigua bullent. Feu un tallet a la pell en forma de creu per la part de sota i per la part de dalt treieu tot lo verd on s'agafa a la branca per entendre'ns. Els poseu en aigua bullint uns segons i els treiem. Els refredem en aigua amb gel. Ja veureu per on hem fet el tall que per allà podem començar a treure la pell fàcilment)  Un cop tenim els tomaquets despullats, tallats a quarts i sense llavors, els posem en un pot i els passem pel Túrmix una miqueta.


2-) Moment per agafar el pernil i tallar-lo ben petitet (i procurar no picar gaire i menjar-nos el tot que ja se sap que sempre una miqueta va cap a la boca).  El posem al pot amb el tomàquet i  ho triturem amb el Túrmix ara tot ben juntet. Segurament ens quedaran uns poquets 'tropezones', és igual.

 3-) Agafem pa de motlle.  (Els professionals ho fan amb pa de motlle sense crosta tallant dues llesques en horitzontal. Ho sigui, que els queden dues llesques quilomètriques. Clar, després, als putes els queda molt millor. Si podem fer-ho així bé, sinó ho fem a la nostra manera amb dues llesques de pa de motlle normal sense crosta.) N'untem una amb la pasta de tomàquet i pernil, li posem l'altre llesca a sobre i també l'untem per la part de dalt. Com que ens sobrarà pasta, fem-ne més. Sempre amb dues llesques.

4-) Oju peligru! Ara ho enrotllarem. (Aquí és on els professionals ho tenen més fàcil, perquè al ser llesques quilomètriques els va més bé, a nosaltres no ens anirà gaire bé)  Un cop enrotllat ho embolcallem amb paper film i així quedarà més apretat.   Seguidament ho posem al congelador. No volem que es congeli, només que quedi la cosa més compacte per poder-ho tallar millor. Per tant...amb una horeta o una mica més, ja n'hi ha prou. 


5-) Un cop  tret del congelador (i del paper film) ho tallem a rodantxes finetes. Les posem estirades sobre la safata del forn, que portarà el paper sulfuritzat i les pintem amb un pinzellet (o el què sigui) amb l'oli d'oliva.  Ara cap a forn i paciència! S'ha de posar el forn a 75 graus i tenir allò allà "dale que te pego" 4 horetes! 


6-) Deixeu-les refredar, emplateu-les i a servir!!! 

***Veieu?, a la foto hi ha molt 'espiral' perquè ho han fet amb el puto pa de motlle quilomètric, nosaltres amb les dues llesques normals ens quedaran menys 'espirals'. 

PIZZES FALSES

Moltes vegades us conviden a una festa i et diuen: "Porta alguna cosa". Què portes? N'hi ha que s'adjudiquen portar bosses de patates xips, altres olives, sempre hi ha qui porta la seva truita de patates, algun cabró només porta la gana, hi ha qui arriba a misses dites per no portar res però es menja les sobres... Doncs aquí va una proposta per portar quelcom de menjar a una festa. És senzill de fer. No és exclusivament per festes, també per algun dia que tinguis ganes de menjar quelcom sense entaular-te, seient al sofà a les fosques, aguantant amb la mà el plat i mirant una pel·li de lladres per la tele: The Italian Job, Ocean's Eleven, Plan Oculto o el Secreto de Thomas Crown.  La pizza falsa. La podeu fer del què sigui, no gaires ingredient, queda bé de fer-les amb un de sol: una de xampinyons, una de pernil, una de bacó...
Feu-les com vulgueu. Aquí per posar l'exemple farem una de bacó que he fet per sopar.

Foto: @vahomeva

Ingredients:

* Pa de motlle

* Tomàquet fregit

* Bacó

* Formatge ratllat

* Orenga

* Oli d'oliva 

*Paper Sulfuritzat

---> Aquest és l'exemple, a partir d'aquí varieu els ingredients si voleu.

Preparació:

1-) Saltegem en una paella amb oli d'oliva el bacó tallat petit (és més fàcil comprar aquell bacó que ja ve tallat)

2-) Mentrestant agafem les llesques de pa de motlle i els tallem les vores o crostons (si en tenen, n'hi ha que ja els venen sense). Amb la mà aixafem la part central de la llesca perquè quedi més enfonsat. 

3-) Untem aquestes llesques amb el tomàquet fregit (aquell de pot, no cal que us hi mateu) 

4-) Retirats el bacó del foc, els posem a sobre de les llesques.

5-) Hi afegim a cada llesca el formatge ratllat i l'orenga i només quedarà posar-ho al forn. 

6-) Ho posem al forn durant uns 5 minutets (això del temps millor que ho aneu controlant vosaltres) a 200 graus. (Passeu un paper sulfuritzat a la safata del forn abans de posar les pizzes falses, no sigui que al treure-les després s'us quedin enganxades) (Jo l'últim cop a 200 vaig fer un 6 minuts i un últim minut de grill, però això com vulgueu vosaltres)

7-) Retireu-ho i ja ho podeu servir! (podeu tallar-ho a quadrets si és per una festa)