CARGOLINES DE PA AMB TOMÀQUET I PERNIL

La primera vegada que vaig fer Cargolines de pa amb tomàquet i pernil vaig veure horroritzat que necessitava posar-ho 4 hores al forn.  Doncs jo només tenia una hora, allò que passa , sabeu?  Vaig augmentar la temperatura del forn al màxim i ho vaig fer amb una hora.  Eeeerrrrrroooooorrrrrr!!!!  Burro, sapastre, imbècil !!! Va perdre tot el sabor que hauria de fer, amb lo bé que pintava. No per estètica, que l'estètica era penosa, però feia bona pinta.  Un mal pas i ... anava a dir tot a la merda, però no, m'ho vaig menjar, no estava tot lo bo que hauria d'estar però era comestible.  Ei, no dic que estés dolent tampoc.  Però més val fer les coses bé.  Per fer un aperitiu  un dia de sopar al sofà amb el amics mirant un R. Madrid - Barça, això està bé que hi sigui. És fàcil, llàstima que s'hagi de trigar tant temps! Brrrr!!! Som-hi!

Ingredients:

* Pa de motlle sense crosta (2 llesques per exemple)

* Penil ibèric (100 grams)

* Tomàquet madur sense pell ni llavors (80 grams)

* Oli d'oliva

* Paper Film

* Paper Sulfuritzat (aquell d'anar al forn)  

* Un Túrmix (necessitem triturar)

Preparació:

1-) Comencem pels tomàquets madurs. Els necessitem sense pell ni llavors i tallat a quarts.  (Si sou dels que us emprenyeu pelant tomàquets és més fàcils treure'ls la pell si els escaldem en aigua bullent. Feu un tallet a la pell en forma de creu per la part de sota i per la part de dalt treieu tot lo verd on s'agafa a la branca per entendre'ns. Els poseu en aigua bullint uns segons i els treiem. Els refredem en aigua amb gel. Ja veureu per on hem fet el tall que per allà podem començar a treure la pell fàcilment)  Un cop tenim els tomaquets despullats, tallats a quarts i sense llavors, els posem en un pot i els passem pel Túrmix una miqueta.


2-) Moment per agafar el pernil i tallar-lo ben petitet (i procurar no picar gaire i menjar-nos el tot que ja se sap que sempre una miqueta va cap a la boca).  El posem al pot amb el tomàquet i  ho triturem amb el Túrmix ara tot ben juntet. Segurament ens quedaran uns poquets 'tropezones', és igual.

 3-) Agafem pa de motlle.  (Els professionals ho fan amb pa de motlle sense crosta tallant dues llesques en horitzontal. Ho sigui, que els queden dues llesques quilomètriques. Clar, després, als putes els queda molt millor. Si podem fer-ho així bé, sinó ho fem a la nostra manera amb dues llesques de pa de motlle normal sense crosta.) N'untem una amb la pasta de tomàquet i pernil, li posem l'altre llesca a sobre i també l'untem per la part de dalt. Com que ens sobrarà pasta, fem-ne més. Sempre amb dues llesques.

4-) Oju peligru! Ara ho enrotllarem. (Aquí és on els professionals ho tenen més fàcil, perquè al ser llesques quilomètriques els va més bé, a nosaltres no ens anirà gaire bé)  Un cop enrotllat ho embolcallem amb paper film i així quedarà més apretat.   Seguidament ho posem al congelador. No volem que es congeli, només que quedi la cosa més compacte per poder-ho tallar millor. Per tant...amb una horeta o una mica més, ja n'hi ha prou. 


5-) Un cop  tret del congelador (i del paper film) ho tallem a rodantxes finetes. Les posem estirades sobre la safata del forn, que portarà el paper sulfuritzat i les pintem amb un pinzellet (o el què sigui) amb l'oli d'oliva.  Ara cap a forn i paciència! S'ha de posar el forn a 75 graus i tenir allò allà "dale que te pego" 4 horetes! 


6-) Deixeu-les refredar, emplateu-les i a servir!!! 

***Veieu?, a la foto hi ha molt 'espiral' perquè ho han fet amb el puto pa de motlle quilomètric, nosaltres amb les dues llesques normals ens quedaran menys 'espirals'.