MUSCLOS A LA MARINERA

Hi ha gent que té les ungles dels peus com musclos, de grosses i negres.  Però els musclos que volem fer avui són els de sempre, els normals, els de roca.  Més bons que les ungles dels peus, eh?
Segurament hi ha molt 'Musclos a la marinera' però aquí farem els clàssics, els de tota la vida, els que feien els pescadors a les seves barques. O sigui, econòmics i senzills.  Penseu que a les barques no tenien un rebost on hi havia de tot, amb molta cosa la barca s'enfonsaria, però sí quatre coses bàsiques.  O sigui, lo essencial per fer un sofregit, un parell d'olles, molt de vi, més alcohol, revistes porno, un parxís que al revés és un joc de l'oca, paper higiènic...i para de comptar! A vegades havien de tornar a casa perquè s'havien deixat els estris de pescar.   A més, al ser una cuina ràpida, tampoc es feien els sofregits com els fem ara, a poc a poc, que vagi caramel·litzant la ceba, allà tot es feia a foc viu que s'havia d'anar ràpid. Nosaltres també!  I aquest és el secret del plat. A mé, res de tirar farina per lligar la salsa, o tirar brou de peix, o herbes varies com estragó, julivert, etc...  Aquí anem a sac, com els mariners d'abans!! I no per això queda més dolent. Boníssims surten!!! Som-hi!

Ingredients:

* Musclos (1 kg)

* 2 Cebes
* 2 Dents d'all

* 4 Tomàquets

* 1 copa de vi blanc

* Sal
* Oli
* Pebre 
* Una fulla de llorer

Preparació:

1-)Posem la cassola, paella o el què tingueu al foc, que s'escalfi una mica. (Estem fent un plat que feien els mariners a la barca,  ells no tenien una bateria com al del Phil Collins. De cuina dic) Mentrestant pelem les cebes i les tallem a dauets petits. (No molt petits com quan la piquem del tot en altres plats) Posem un rajolí d'oli a la cassola que s'escalfi i seguidament li tirem la ceba. (On sentirem aquell soroll de Xsssssshhhhh que mola tant!)  Foc alt, que ho fem a l'estil d'abans, recordo!  Agafem la fulla de llorer i cap a dins també. (Aquesta fulla de llorer només és per deixar anar el gust, per tant la tindrem 5 minutets i la treurem d'allà dins)


2-) Ja tenim la cosa funcionant, per tant anem a pelar i picar un parell de dents d'all. (els pelem, els tallem per la meitat, en treiem la part central (la que té el gust fort) i de cada part la piquem a dauets petits també). Veiem que la ceba ja està a mig procés, agafant una miqueta de color, doncs tirem l'all a dins. 

3-) Anem de cara al tomàquet. Els netegem, li tallem la part verda (la de la branca) i anem trencant o esmicolant el tomàquet. El posem al sofregit que vagi deixant l'aigua i es vagi fent.  Posem sal i pebre, i amb el foc viu anem fent.  La ceba no està encara al seu punt, però és així com ho volem, no estem fent un sofregit curós, mimat i poc a poc.  (Per cert, suposo que ja heu calculat els 5 minuts per treure la fulla de llorer, no?)


4-) Quan l'aigua del tomàquet ja s'ha evaporat, moment per tirar un rajolí  de vi blanc, posar els musclos ben nets (els haurem rentat i treure la merda de la closca), remenem i tapen la cassola.   Per què?  Doncs per que es vagi creant un vapor allà dins i es vagin obrint els musclos.  


5-) Amb pocs minutets s'obriran els musclos i ja els podrem treure i enplatar.  (Els musclos que no s'hagin obert tireu-los per si de cas, tenen tots els números de la rifa per ser més dolent que la tinya)