AVUI CUINO JO (cuinaronocuinar.blogspot.com)

Benvinguts a aquest blog. Sóc un sapastre a la cuina. Però jo m'hi esforço, cuino, invento i...
no hi ha qui s'ho mengi. Intentem canviar aquest dinàmica?
A cuinar bé s'ha dit! Receptes fàcils, entretingudes, divertides i, sobretot, bones!
Nyam Nyam!!! AVUI... CUINO JO!!!

jueves, 1 de marzo de 2012

CULLERETA DE SEITÓ AMB EMULSIÓ DE TOMÀQUET I FORMATGE

Una bona presentació a la cuina hi fa molt.  Plas! Plas! Plas!  Aquesta frase, que és una evidència, es fa més evident quan d'una tonteria ben grossa sembla que facis una cosa molt sofisticada.  I és una xuminada! Per això, sota un títol complicat en un restaurant d'aquells d'estrelles Michelín, et poden arribar a fotre una caca de vaca. Ei, i te la menjaries de gust i diries "-Ohhh que és bo!" i els de la cuina partint-se el cul.
No us ensenyaré com fer una caca de vaca, tampoc posarem un títol complicat al plat ( sinó la pura veritat del què està fet) , estrenarem unes culleretes que van regalar per Nadal en l'amic invisible només perquè fan de bon beure, i acabarà semblant això un tapa d'un restaurant bo! Ja ho veureu!  I és una gilipollada, però queda bé si no expliques què és i li canvies el nom.  Vosaltres mateixos!
















Foto: @vahomeva


Ingredients:
* 1 Tomàquet
* Seitons en vinagre
* Sal
* Pebre negre
* Oli d'oliva
* Formatge (Jo en aquest cas he utilitzat parmesà ratllat, però es pot fer posant un triangle petit d'Idiazábal)

*Si no teniu aquests culleretes de la foto feu servir les típiques mini torradetes de fer canapès. 

Preparació:

1-) (Si heu vist la foto i després els ingredients encara esteu rient, oi? Ja us ho dic, és una gilipollada i quedes com un xef amb 70 estrelles Michelín) Començarem amb el tomàquet, que l'haurem de pelar. Per això farem el vell truc de posar-lo una estoneta amb aigua bullint i després deixar-lo refredar per poder pelar-lo en total facilitat.

2-) Amb les mans netes, perquè és importantíssim a l'hora de cuinar, agafarem el tomàquet amb una mà i ens acostarem a l'aigüera. (Ara ve la guarrada del plat) Hem de prémer ben fort la mà, d'aquesta manera ens sortiran disparades les llavors i ens quedarem amb el tomàquet aixafat a la mà ben peladet i sense llavors. 

3-) Posem aquest tomàquet en un pot. (Ens rentem les mans i de pas l'aigüera plena de llavors) Moment per fer una emulsió amb aquest tomàquet i oli. Abans però posarem una miqueta de sal i pebre al pot també. Fem servir el túrmix per anar triturant el tomàquet mentre al mateix temps anem tirant constantment un rajolinet d'oli.  Hem d'aconseguir que ens quedi una pasteta lligada i no una cosa líquida. 

4-) Si teniu culleres (d'aquestes fashion) poseu una mica d'aquesta emulsió com a base. Si no teniu culleres d'aquestes queda molt bo fer-ho amb les mini torradetes per fer canapès.  Un cop tenim la base posada, agafem un seitó i l'enrotllem.  Un cop enrotllat el clavem a la pastarada de tomàquet i oli. Un seitó per cullera o torradeta. 


5-) Ara només cal posar-hi a sobre el formatge. Originalment ho havia vist amb tall en forma de triangle de formatge Idiazábal i clavat al forat del mig del seitó enrotllat, però com que jo tenia parmesà ratllat encetat a la nevera, vaig empolsinar-hi aquest parmesà per sobre. El resultat és el mateix. És bo igual. Si voleu posar-hi qualsevol altre formatge sec, endavant.  (A que és una merdeta de tapa i sembla que sigui una delicatessen? Doncs animeu-vos, en menys de 5 minuts està fet.)

No hay comentarios:

Publicar un comentario