CALÇOTS AL FORN

El títol d'aquesta entrada és 'Calçots al forn' però bé podria ser 'Calçotada d'un autista pobre', 'Calçotada en dia de pluja' o bé 'Tinc calçots però visc en una merda de pis sense terrassa'. Tots els títols són vàlids. La qüestió és fer calçots i fer-los com si n'estiguessis menjant en una calçotada.  Això sí, només el gust! Per què? Perquè fer-los al forn t'evites pelar-los amb les mans un cop fets i que et quedin les mans més negres que els collons d'un grill.  Aquí el què farem es posar-los pelats al forn d'aquesta manera, un cop fets, només cal sucar-los al romesco i nyam nyam.  Això sí, la salsa romesco jo la vaig comprar feta, per tant, no us dic com es fa. (...) De fet no en tinc ni idea com es fa.  Els calçots sí. Aquí va la recepta:

Foto: @vahomeva
  
Ingredients:

* Calçots

* Sal
* Pebre

* Oli 

* I un pot de salsa Romesco per sucar-los! 

Preparació:

1-) Posem en funcionament el forn per escalfar-lo  a una temperatura de 190 graus mentre netegem els calçots. (I aquest és el pitjor moment del plat. Fent una calçotada normal els poses al foc i cap problema, cada comensal ja s'anirà pelant el seu propi calçot (amb el bon sentit de la paraula). Aquí s'han pelar abans. Per tant, paciència) Anem pelant els calçots per deixar-los llestos per la part que menjaríem. Tallem una mica els branquillons de dalt i del tot les arrels de la part inferior.

2-) Agafem la safata del forn (que suposo que l'haurem tret mentre l'estem escalfant perquè sinó a veure si ens cremarem!!) i la folrem amb paper d'alumini.  A sobre hi anirem col.locant els calçots ven pelats.

3-) Per tal que els calçots suïn, hi tirarem un polsim de sal, un polsim de ceba i un rajolinet d'oli. Posem la safata al forn calent, i sense tocar-lo dels 190 graus i amb la posició d'escalfor a dalt i a baix, no el grill, deixarem que es vagin fent. Els anirem vigilant. Més o menys en mitja horeta jo n'he tingut prou. Això sí, als 15 minuts, he tret la safata, he girat tots els calçots i l'he deixat 15 minuts més. (Recordeu de girar-los!) 


4-) Els posem en un plat i... (...obrirem un pot de salsa Romesco que suposo que haureu comprat i a menjar!!!!)

Foto: @vahomeva

CULLERETA DE SEITÓ AMB EMULSIÓ DE TOMÀQUET I FORMATGE

Una bona presentació a la cuina hi fa molt.  Plas! Plas! Plas!  Aquesta frase, que és una evidència, es fa més evident quan d'una tonteria ben grossa sembla que facis una cosa molt sofisticada.  I és una xuminada! Per això, sota un títol complicat en un restaurant d'aquells d'estrelles Michelín, et poden arribar a fotre una caca de vaca. Ei, i te la menjaries de gust i diries "-Ohhh que és bo!" i els de la cuina partint-se el cul.
No us ensenyaré com fer una caca de vaca, tampoc posarem un títol complicat al plat ( sinó la pura veritat del què està fet) , estrenarem unes culleretes que van regalar per Nadal en l'amic invisible només perquè fan de bon beure, i acabarà semblant això un tapa d'un restaurant bo! Ja ho veureu!  I és una gilipollada, però queda bé si no expliques què és i li canvies el nom.  Vosaltres mateixos!

Foto: @vahomeva


Ingredients:

* 1 Tomàquet

* Seitons en vinagre
* Sal

* Pebre negre

* Oli d'oliva

* Formatge (Jo en aquest cas he utilitzat parmesà ratllat, però es pot fer posant un triangle petit d'Idiazábal)

*Si no teniu aquests culleretes de la foto feu servir les típiques mini torradetes de fer canapès. 

Preparació:

1-) (Si heu vist la foto i després els ingredients encara esteu rient, oi? Ja us ho dic, és una gilipollada i quedes com un xef amb 70 estrelles Michelín) Començarem amb el tomàquet, que l'haurem de pelar. Per això farem el vell truc de posar-lo una estoneta amb aigua bullint i després deixar-lo refredar per poder pelar-lo en total facilitat.

2-) Amb les mans netes, perquè és importantíssim a l'hora de cuinar, agafarem el tomàquet amb una mà i ens acostarem a l'aigüera. (Ara ve la guarrada del plat) Hem de prémer ben fort la mà, d'aquesta manera ens sortiran disparades les llavors i ens quedarem amb el tomàquet aixafat a la mà ben peladet i sense llavors. 

3-) Posem aquest tomàquet en un pot. (Ens rentem les mans i de pas l'aigüera plena de llavors) Moment per fer una emulsió amb aquest tomàquet i oli. Abans però posarem una miqueta de sal i pebre al pot també. Fem servir el túrmix per anar triturant el tomàquet mentre al mateix temps anem tirant constantment un rajolinet d'oli.  Hem d'aconseguir que ens quedi una pasteta lligada i no una cosa líquida. 

4-) Si teniu culleres (d'aquestes fashion) poseu una mica d'aquesta emulsió com a base. Si no teniu culleres d'aquestes queda molt bo fer-ho amb les mini torradetes per fer canapès.  Un cop tenim la base posada, agafem un seitó i l'enrotllem.  Un cop enrotllat el clavem a la pastarada de tomàquet i oli. Un seitó per cullera o torradeta. 


5-) Ara només cal posar-hi a sobre el formatge. Originalment ho havia vist amb tall en forma de triangle de formatge Idiazábal i clavat al forat del mig del seitó enrotllat, però com que jo tenia parmesà ratllat encetat a la nevera, vaig empolsinar-hi aquest parmesà per sobre. El resultat és el mateix. És bo igual. Si voleu posar-hi qualsevol altre formatge sec, endavant.  (A que és una merdeta de tapa i sembla que sigui una delicatessen? Doncs animeu-vos, en menys de 5 minuts està fet.)

ARRÒS DE MUNTANYA

L'arròs de muntanya és el típic arròs a la cassola però sense peix. Aquí, només utilitzarem carn.  Tampoc farem servir les banyes d'un cèrvol per simular els escamarlans, ni les orelles d'un porc per semblar una sípia o els testicles d'un ós bru com si fossin garoines. No. No simularem el peix. No n'hi ha, i com diria el Joan Gaspart "¡y punto!" .  Aquí barrejarem tres tipus de carns, dessossades i tallades a dauets i prou.  Ei, qui diu tres, diu dos o una, vosaltres mateixos, feu servir les tres, dos d'elles o només les que us agradin. Podeu provar també salsitxa... i si sou caníbals suposo que podeu posar carn humana però... jo no he dit res!  Anem per la recepta:

                                                                        














Foto: @vahomeva

Ingredients:

* Conill (200 gr.)

* Pollastre (200 gr.)
* Costella de porc (200 gr.)

* 2 Cebes tendres

* 1 Pebrot verd

* 2 dents d'all
* Brou de pollastre
* Arròs bomba (320 gr.)
* Oli d'oliva
* Sal 

Preparació:

1-) Comencem tot el procés tallant les carns que volem: el conill, el pollastre i la costella de porc. (Ja sabeu, si alguna carn d'aquestes no us agrada no li poseu, o només feu-ne d'un tipus. La manera de fer el plat serà la mateixa).  Agafem només la carn, sense cap mena d'ossos i la tallem a daus.  Així tindrem un arròs sense entrebancs a l'hora de menjar. (a mi em posa molt nerviós haver d'escurar ossos amb un arròs caldós, pringant-me els dits)  Amb la cassola o paella  al foc li tirem l'oli i un cop calent, els daus de carn.  

 2-) Al mateix temps en un pot posarem al foc el brou de pollastre, que es vagi escalfant, que així li tirarem a l'arrós ben calent i anirà la cosa molt més ràpida. (dic al mateix temps, però com que sé que no sou un pop i no teniu braços, feu-ho abans o després de posar la carn al foc)

3-)  Agafem les dos cebes tendres, tallem més de la meitat del tronc, li treiem la primera capa i piquem cada una d'elles a trossets petits.  Ho posem en un plat. Aprofitem per netejar i tallar el pebrot verd a tallets petits també. I el mateix fem amb els alls, els piquem ben petits.   Ara només falta tirar-ho amb l'ordre que ha d'anar.Primer esperem a tirar la ceba quan la carn està ben daurada (Ben daurada, quan hagi agafat força color).  Ho remenem una miqueta i tot seguit hi tirem l'all. Donem unes voltetes, esperem que agafi una miqueta de color la ceba (no hem d'esperar que estigui feta del tot) i li tirem.  Ara a foc lent ho anem mimant tot perquè aquest sofregit es vagi caramelitzant una mica. 

4-) Quan veiem que la ceba comença a torrar-se massa, posem l'arròs i li donem unes voltes perquè agafi color, s'enmascari amb el sofregit i les carns.  I seguidament hi posarem brou de pollastre fins a cobrir-ho. Pugem una mica més el foc, hi posem sal i que faci el xup xup,  i anirem vigilant per si falta o no falta brou o si el voleu sec o sucós. Aquí ja tot depèn del vostre ull i d'anar tastant-lo.  (AAhhh, i com deia el malaurat Pastallé, només falta dir-vos: "Que tinguin una bona cuina!")  

MUSCLOS A LA MARINERA

Hi ha gent que té les ungles dels peus com musclos, de grosses i negres.  Però els musclos que volem fer avui són els de sempre, els normals, els de roca.  Més bons que les ungles dels peus, eh?
Segurament hi ha molt 'Musclos a la marinera' però aquí farem els clàssics, els de tota la vida, els que feien els pescadors a les seves barques. O sigui, econòmics i senzills.  Penseu que a les barques no tenien un rebost on hi havia de tot, amb molta cosa la barca s'enfonsaria, però sí quatre coses bàsiques.  O sigui, lo essencial per fer un sofregit, un parell d'olles, molt de vi, més alcohol, revistes porno, un parxís que al revés és un joc de l'oca, paper higiènic...i para de comptar! A vegades havien de tornar a casa perquè s'havien deixat els estris de pescar.   A més, al ser una cuina ràpida, tampoc es feien els sofregits com els fem ara, a poc a poc, que vagi caramel·litzant la ceba, allà tot es feia a foc viu que s'havia d'anar ràpid. Nosaltres també!  I aquest és el secret del plat. A mé, res de tirar farina per lligar la salsa, o tirar brou de peix, o herbes varies com estragó, julivert, etc...  Aquí anem a sac, com els mariners d'abans!! I no per això queda més dolent. Boníssims surten!!! Som-hi!

Ingredients:

* Musclos (1 kg)

* 2 Cebes
* 2 Dents d'all

* 4 Tomàquets

* 1 copa de vi blanc

* Sal
* Oli
* Pebre 
* Una fulla de llorer

Preparació:

1-)Posem la cassola, paella o el què tingueu al foc, que s'escalfi una mica. (Estem fent un plat que feien els mariners a la barca,  ells no tenien una bateria com al del Phil Collins. De cuina dic) Mentrestant pelem les cebes i les tallem a dauets petits. (No molt petits com quan la piquem del tot en altres plats) Posem un rajolí d'oli a la cassola que s'escalfi i seguidament li tirem la ceba. (On sentirem aquell soroll de Xsssssshhhhh que mola tant!)  Foc alt, que ho fem a l'estil d'abans, recordo!  Agafem la fulla de llorer i cap a dins també. (Aquesta fulla de llorer només és per deixar anar el gust, per tant la tindrem 5 minutets i la treurem d'allà dins)


2-) Ja tenim la cosa funcionant, per tant anem a pelar i picar un parell de dents d'all. (els pelem, els tallem per la meitat, en treiem la part central (la que té el gust fort) i de cada part la piquem a dauets petits també). Veiem que la ceba ja està a mig procés, agafant una miqueta de color, doncs tirem l'all a dins. 

3-) Anem de cara al tomàquet. Els netegem, li tallem la part verda (la de la branca) i anem trencant o esmicolant el tomàquet. El posem al sofregit que vagi deixant l'aigua i es vagi fent.  Posem sal i pebre, i amb el foc viu anem fent.  La ceba no està encara al seu punt, però és així com ho volem, no estem fent un sofregit curós, mimat i poc a poc.  (Per cert, suposo que ja heu calculat els 5 minuts per treure la fulla de llorer, no?)


4-) Quan l'aigua del tomàquet ja s'ha evaporat, moment per tirar un rajolí  de vi blanc, posar els musclos ben nets (els haurem rentat i treure la merda de la closca), remenem i tapen la cassola.   Per què?  Doncs per que es vagi creant un vapor allà dins i es vagin obrint els musclos.  


5-) Amb pocs minutets s'obriran els musclos i ja els podrem treure i enplatar.  (Els musclos que no s'hagin obert tireu-los per si de cas, tenen tots els números de la rifa per ser més dolent que la tinya) 

FIDEUS A LA CASSOLA

Hi ha coses que ens obren la gana, per exemple mirar programes de cuina per la tele. A vegades acabem de dinar ens en fan un per la tele i se'n  fot la boca aigua! I això que hem dinat bé! Jo me'ls petaria. Que no ho els facin! Ens fan venir mala sang! O sinó que inventin una tele rotllo microones. Sí. Tu mires el programa del cuiner en qüestió i veus com prepara i acaba el plat. En aquell moment obres la pantalla del televisor, com si fos un microones, i agafes el plat que ha cuinat el senyor/a.  Mmmm... directe a la taula!  Però com que això és impossible, doncs et fots!   Per això ens toca cuinar a casa. Avui 'Fideus a la cassola'. Com tots els plats hi ha moltes maneres de fer-ho, amb costella, salsitxes, pebrots, aigua, brou, alls, pèsols.... nosaltres aquest cop prescindirem dels pebrots, de pèsols, d'alls... i en comptes d'aigua posarem brou. Vosaltres feu-ho com vulgueu!  Això, sí, amb un parell de pebrots els farem, dels que no es fan a l'hort però!

foto: @vahomeva


Ingredients:

* Fideus (un paquet de 1/2 kg)  (gruixuts, dels foradats per dins o d'un número del 2 en amunt)

* Costelles de porc (1/2 kg)
* 1 ceba (mitjana tirant a gran) 

* Tomàquet triturat (Un tomàquet gran madur si no en feu servir de pot)

* Brou (de pollastre o de verdures, com volgueu)(també podeu susbtituir el brou per aigua)
* Un rajolí de vi o conyac

* Sal
* Oli
* Pebre 

Preparació:

1-) Agafem una cassola grosseta i hi posem un rajolí d'oli. (Ei, porteu un davantal i un drap penjat? Sí? Doncs va, continuem) Un cop l'oli estigui calent hi posem les costelletes de porc que es fregeixin ben fregides, les traiem i les reservem en un plat. 

2-) Amb el mateix oli, posem la ceba (que haurem ratllat o tallat ben petitona) i al cap d'una estoneta el tomàquet triturat. (Hi ha gent que també hi tira una mica d'all picat) Tot això a foc molt lent, (més lent que els defenses del Barça a l'època de Van Gaal) perquè volem que ens quedi ben confitat. 

3-) Quan estigui fet i afegim la carn que havíem reservat i li donem un parell de voltetes. Hi afegim un rajolinet de vi (alguns prefereixen conyac. La qüestió es posar-n'hi un xic, no ens passessim i li fotessim un got sencer!) i els fideus. Remanem bé un minutet.

4-) Moment per tirar el brou que ja tindrem escalfant-se en un pot a part. (Qui diu brou diu 4 o 5 gots grans d'aigua, però dóna més gust el brou. Vosaltres treieu: de pollastre o vegetal.) (Ah, calla, no hi pensava, també podeu fer servir aigua amb una pastilleta de caldo (magi, starlux...) ) No oblideu salpebrar-ho al gust. El temps de cocció serà el temps que digui el paquet de pasta.     Apa, ja els tindríem. 

***Ja dic, és pot fer amb all, també hi podem posar pebrot verd quan fem el sofragit, pastanga, ... podem posar salsitxa juntament amb la costella, podem posar pèsols, podem posar julivert, orenga, etc... a partir, d'aquí aneu variant la fórmula. 

CREMA CATALANA

Atenció piròmans! Jo faré la 'Crema Catalana' sense cremar, això últim us ho deixo per vosaltres.  Em fa por agafar un cremador i marcar-me a la pell sense voler com si fos un brau dels germans Smith & Beards d'Arkansas. I és que això és el més perillós del plat, per això no ho faré. L'altra cosa perillosa és anar a comprar Maicena.  Sí, és molt provable que si ets un freak com jo diguis: "Perdoni, Mairena?".  Fora del vostre cervell la confusió amb Carmen de Mairena, volem Maicena, que us quedi clar.  Vinga, anem de cara a la feina amb aquestes postres nostrades.

Ingredients:

* Llet (1 litre)

* Canyella (1 branca llarga. Si és canyella de pot, n'hi posem 2)
* La pell d'una llimona

* 6 rovells d'ou

* Sucre (300 grams) 
* Maicena (2 cullerades)

* Túrmix (perquè no volem que ens quedin grumolls)

Preparació:

1-) Agafem una olla antiadherent, més que res perquè no se'ns quedi tot enganxat o cremat al cul del recipient després. Hi posem tot el cartró de llet, menys un got que el reservarem.  Escalfem aquesta llet i li tirem 150 grams de sucre (ei, 150 grams, no tots els 300, vigileu!) , la branca de canyella i la pell de la llimona. Que seguexi escalfant-se tot junt. 


2-) Mentrestant treballarem lluny dels fogons amb un pot. Primer els ous. (Arriba el moment de trencar-los i anar separant els rovells de la clara que és molt divertit, anar passant el rovell d'una part de la closca a l'altra) Posem al pot els 6 rovells d'ou, amb el got de sucre que hem reservat, els 150 grams de sucre restants i les dues cullerades de Maicena. (Com diu la cançó "Remena, remena nena, no paressis ni un moment, si remenes força estona, la barreja surt més bona i al client deixes content....") Remenem i hi passem el Túrmix perquè no quedin grumolls.

 3-) A l'olla on s'està escalfant la llet, el sucre, la canyella i la pell de llimona, hi tirem la barreja que hem fet al pot i ho remanem amb una cullera de fusta a foc ben lent.  No parem de remenar fins que quedi ben espès, (Ja sabeu: "Remena, remena nena, la la la la la la la.....") moment el què treurem la canyella, la pell de llimona i posarem la crema en una safata perquè es refredi. 


4-) Quan tot això estigui tevi ja es pot guardar a la nevera i ja tenim la crema llesta!  


*** La podríem cremar i tal, però com que no tinc cremador (ni els bombers al costat vigilant-me) jo no ho faré. Vosaltres feu el què volgueu.

MAGDALENES CASOLANES

Voleu portar l'esmorzar al llit a algú però us fa mandra llevar-vos, vestir-vos, anar a comprar el diari i l'esmorzar? Cony, ara amb l'Iphone o l'Ipad ja podeu llegir el diari sense comprar-lo i per l'esmorzar... doncs feu aquestes 'Magdalenes casolanes' que no costa tant, coi! A més, com que seran vostres quedareu millor que si les ha fet el senyor Antonio, la Paquita o altra gent del forn o de la pastisseria que no coneixen ni els seus pares.

Ingredients:

* Mantega (160 grams)

* Sucre (160 grams)
* Farina (160 grams)

* Llevat (1 sobre)

* La ratlladura de mitja llimona (la pell, eh!)
* 3 Ous
* Els motlles de paper per fer les magdalenes


*Amb això en tindrem per unes 20 magdalenes de motlle gros

Preparació:

1-)Aprofitant que tenim un microones a casa que només l'utilitzem per escalfar la llet (oi?) doncs desfarem la mantega perquè ens quedi líquida. 


2-) (Atenció que ara és quan hem de trencar els ous, un copet petit i suaument amb els dits per l'esquerda que hem fet separem la closca. A veure què tal) Posem els 3 ous, la mantega desfeta i la ratlladura de mitja llimona a un bol. En un pot tindrem tot barrejat la farina, el llevat i el sucre.


3-) Amb unes barilles remenem el contingut del bol, mentre hi anem tirant poc a poc, (aquí tenim les dues mans ocupades, vigileu no us caigui res a terra) sense deixar de remenar, el contingut del pot (o sigui: la barreja de la farina, el llevat i el sucre)


4-) Un cop la pasta quedi homogènia (i fins amb mal al braç de tant remenar) agafem una cullera i anem omplint els motlles de paper fins a la meitat més o menys. 


5-) Amb el forn, que l'haurem escalfat ja a 170 graus, hi posem les futures magdalenes perquè es coguin. Depen del forn trigaran més o menys. Calculant deuen ser entre 10 i 15 minuts.  (Per més seguretat feu la prova de l'escuradents. Punxeu una magdalena i si quan treieu l'escuradents aquest surt net, doncs ja estarà)